Ruta del Cister
Aquest itinerari commemora el moviment de renovació monàstica que tingué lloc el segle XI; un moviment - anomenat Ordre del Cister - que, en contra del refinament que havien adquirit alguns monestirs, reclamava recuperar la figura del monjo com a persona humil dedicada a l'oració i a l'acolliment de pelegrins.
Tres monestirs conformen la Ruta del Cister: - el Monestir de Santa Creus: va ser fundat el 1150 i després de passar per diverses etapes glorioses, el 1835 es produí l'exclaustració definitiva dels monjos. Ara, doncs, no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se de ple en cadascun dels racons d'aquest esplèndid cenobi ple de llegendes i que conserva en cada pedra el record més viu de la seva història.
- el Monestir de Poblet: és el més gran de la Ruta i és, també, el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. L'any 1991 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat. Anys abans, el 1940, s'havia posat en marxa un procés ambiciós de restauració i conservació que va retornar al monestir la seva majestuositat.
- el Monestir de Vallbona: les primeres notícies que se'n té daten del 1153, però no va ser fins el 1176 que es va integrar plenament a l'orde del Cister. Es tracta de l'únic monestir femení de la Ruta i l'únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 800 anys (excepte, òbviament, dels temps de guerra). Dos dels trets més importants del monestir és, per una banda, que va ser declarat monument historicoartístic el 1931; i, per altra banda, que s'hi pot fer estada gràcies a la seva cuidada hostatgeria.
|
|
|
